El Sr. Perfeccionisme i les Sres Sacrifici i Constància

Com em recorda una amiga de tant en tant, ¡Vigila amb el perfeccionisme!

De vegades cal assumir que no pots ser la millor del món en tot, de fet… ja és prou difícil destacar en un únic tema. Fem un rewind… recordo veuetes del passat dient-me paraules com “sacrificis” “temps” “passió” “dedicació” “constància”… Jo volia ser la millor fotògrafa del món sencer molt abans de posar-me a estudiar tècniques i regles fotogràfiques durant anys, el cas es que tanta teòrica va acabar amb la meva “visió personal” i el que em resulta més curiós és que abans tenia més clar el que volia explicar que ara (això també em fa dubtar del sistema educatiu, pero això ja és un altre tema). Amb aquesta contradicció personal em pregunto… cal ser tant perfecte? i una altre pregunta més… cal tenir una vocació? Crec que per la gran majoria de nosaltres no, i no per això deixo d’admirar els qui la tenen. Què hi ha de dolent en la diversitat d’idees, tècniques i recursos? Avui m’apassiono pel blanc perla, demà pel roig foc i l’altre pel marró txocolata… i que?  és que no saps el que vols…. (un altre cop la veueta) si! i tant que ho sé, pero canvia! muta amb el temps i amb mi com és natural. M’haig de “sacrificar” tota una vida, l’única vida, per una decisió presa en plena adolescència? No m’ha agradat mai aquesta paraula…

La Sra. Sacrifici i la seva companya Constància… rectes, dictatorials, imparcials, grises. El Sr. Perfeccionisme, el que mai somriu, el que mai acaba.

Aixi que per acabar i sent conseqüent amb mi mateixa aquest serà un espai especialitzat en res i interessat per tot, un racó on fer créixer l’essència de la que estic feta, la curiositat i la recerca d’aquelles mil vides diferents que em passen pel cap abans d’anar a dormir

Als qui em seguireu en aquest viatge, sigui de manera física o virtual us avanço que ens esperen canvis, i als que esteu només de passada us desitjo un magnífic camí de tornada a casa.

Anuncis

2 pensaments sobre “El Sr. Perfeccionisme i les Sres Sacrifici i Constància

  1. Cambiamos, luego avanzamos. Esa es la única idea que no debe cambiar.
    Cambiar por un cambio es como no cambiar por que nada cambia. Hay que apreciar la corriente del río, saber a que velocidad baja el agua, intuir la profundidad y ante todo estar dispuesto a saltar. Todo lo demás fluye de manera natural.
    Enhorabuena por esta semilla, que haga raíces y surja fuerte, radiante.

    • Seguiremos al encuentro de ese “fluye de manera natural” intentando encontrar la fina corriente de cada uno, la que nadie sabe donde se dirige.

      Nadamos a ciegas y todos lo hacemos solo una vez, no hay nada asegurado, y lo mejor para escoger una dirección es seguir tu intuición (sinónimo de aventura, de sorprendente e inesperado, pero lo más importante… sinónimo de real!)

      Gracias por pararte, observar y remojar la tierra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s