El Laberint de les Portes

Amb la llum tancada, fosc, perquè no hi hem estat mai abans, anem tantejant les parets de les habitacions que anem obrint amb les decisions que prenem dia rera dia. Algunes d’elles tenen una petita bombeta de llum tènue penjada del sostre que ens deixa entreveure matisos del que hi ha dins. D’altres em recorden llocs on ja he estat, però els detalls més amagats són completament diferents. En podríem dir experiència d’aquesta llumeta, però l’experiència no es pot aplicar de manera genèrica, si ho fas, ensopegues amb les petites caixes de sorpreses que no havies vist.

L’autosuperació, suposo, ens fa aprendre ràpid al principi. Com més portes obri, més oportunitats tindré de trobar alguna cosa que m’agradi. Entres a la roda de la velocitat per voluntat pròpia però no en surts tant fàcilment. Tens feina! Et paguen per pensar ràpid i portar mil coses alhora! Em marejo… em mareja el ritme del món.

Vull parar, tenir tot el temps del món per observar el que he viscut fins ara, el que tinc a dins i finalment escoltar, mirar, tocar, olorar… per escollir on anar. Què menys que això? A partir d’aquí, la paraula “escollir” ja no és ansiosa ni impacient, ja no vol un plaer ràpid, vol respirar, degustar, quedar-se fins que els ulls s’adaptin a la foscor i descobrir que la maleta trobada al terra té un doble forro amb una carta anònima escrita al món.

L’horitzó sempre és desconegut, asseurem-nos d’escollir el que volem amb calma.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s