Lletres, anys i pols

Des de petita m’han fascinat les biblioteques, les llibreries velles, les estanteries plenes de lletres, anys i pols. Obrir un llibre a l’atzar i descobrir el que algú vol explicar, és com trobar un pergamí perdut a la platja. Neix aquella curiositat d’agafar-lo i obrir-te al que algú ha escrit sense pensar amb qui ho trobaria, sense prejudicis, …perquè… no et calen, ni hi ha ningú més que tu amb els ulls sobre les lletres. La tinta sobre el paper sobrepassa totes les fronteres i t’arriba directe al cor.

La curiositat em pot, m’encanta trobar coses perdudes i/o oblidades. Papers de nens arrugats al terra, apunts d’escola que ja no serveixen, agendes d’anys passats plens d’urgències que han deixat de ser importants…Trobar-te davant una estanteria de llibres (si són vells millor) i escollir-ne un, agafar-lo, sentir el tacte del paper, el pes, les sensacions que et produeix simplement per tenir-lo entre les mans, obrir-lo, deixar-lo respirar i olorar-lo. Ja has triat. És el teu… Buscar un racó especial, un moment tranquil i escoltar mica a mica el que t’explica.

És el que entenc per “llibres”… Gent que escriu el que viu sobre pàgines buides, gent que troba pàgines plenes i viu més vegades.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s