A foc lent…

Aqui em teniu a les 4 de la matinada sense saber si donar-vos un pre-bon dia o una re-bona nit. Tothom dorm plàcidament i jo em sento com una llumeta encesa al bell mig de  la tranquila negror. El meu gat em mira extranyat mentre l’únic rellotge de casa em recorda que el temps és actiu i no acaba de parar mai, aquest “tic-tac-tic-tac” que fins ara interpretava com un… “i després que? i després que?” …però avui no, avui pararé el temps i no li donaré resposta, després ja ho veurem…

Per norma portem un ritme frenètic, ens passen milers de coses en un sol dia i som incapaços de pensar-hi i assumir-les de manera coherent amb el que pensem. És evident que hem de prendre decisions ràpides però a més velocitat, més errades. Ho tenim muntat aixi, oi? però para un moment…

Quan pares de pensar en el que faràs i et centres en el present sembla que et caigui un món renovat davant dels ulls. Tot el que se’t passa per alt perquè “no tens temps” es fa rellevant i pren vida. La perspectiva canvia i ens fa saber que estem vius no per resoldre conflictes constantment, sinó simplement pel fet ser de aqui i ara.

Anuncis

2 pensaments sobre “A foc lent…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s