Estas Vísperas, son las de Después

T’escric amb una única intenció clara i vull ser molt directe perquè no em queden ganes de jugar amb tu. No t’acostis a la meva vida personal. No puc acceptar un altre apropament, sigui el que sigui el que vinguis a buscar. El meu perquè l’hauries de saber però te’l recordaré.

Des del primer moment que vam passar junts fins l’últim, i sigui de manera conscient o inconscient (aquí no m’hi fico), m’has fet donar voltes com una baldufa al teu son aprofitant-te de la meva energia i vulnerabilitat al estar enamorada de tu, …i encara ara em pregunto… enamorada de qui? mai he sabut qui ets ni a què venies… voltes i voltes inacabables en una espiral d’amor enverinat que semblava no acabar mai fins que em vaig veure decaure, marejada, dèbil i absolutament sola, una caiguda seca contra l’asfalt dur, desesperançador, però més que real.

Ja no ets part de la meva vida i irònicament ho vas provocar tu. Tot l’afecte que et tenia es va veure forçat a morir davant la crida d’auxili de la meva dignitat (la poca que encara em quedava en aquells moments), que entre trucades i whatsups del teu mòbil va entendre que aquell “si endavant amb tot” o “no mai més” era absolutament banal per tu, i ara m’ho vens a confirmar.

Jo m’ho vaig prendre una mica diferent. Aquell “no” que sortia de la teva boca s’instal·lava tot seguit dins meu com un “adéu, fins mai” (no acostumo a utilitzar ni el “mai” ni el “sempre” però haig d’acceptar que en situacions límit són necessaris), aixi que vaig decidir ser conseqüent amb la teva, i posteriorment la meva, decisió i tancar darrera teu aquella porta que sempre tenies mig oberta per sortir corrent si venien maldades.

Això no és un “adéu”, és el que queda de “l’adéu” que ja et vaig donar en el seu dia, i si em tinc una mica d’estima (que ara si que en tinc) t’haig de demanar que segueixis el teu camí sense creuar-lo amb el meu, perquè no et queda cap credibilitat, perquè no vull tornar a provar res amb tu, perquè les ganes d’ajudar-te se’n van anar amb els teus canvis d’opinió, perquè em vas exprimir fins que no va quedar res de la meva essència, perquè ja no tens poder sobre mi i em sento lliure, perquè ja no penso en tu, ara penso en mi.

Silicona, Joaquín Sabina

Nos Sobran Los Motivos

Advertisements

3 thoughts on “Estas Vísperas, son las de Después

  1. El verdadero arte de la paz empieza NO iniciando una guerra, en este post unicamente veo un final de historia (que por supuesto no conlleva un inicio de batalla), por el contrario si que da comienzo a una nueva vida, una vida abierta, alegre, feliz, renovada… en definitiva la vida que “llavordemandràgora” quiere vivir!!! Te felicito LLavor!!! vive tu vida como quieras y nunca dejes que nada ni nadie ensombrezca la radiante luz del sol que necesitas para tus raices!!! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s