Un Divendres Accidentat

Divendres migdia. Plego de la feina després d’una setmana intensa i agafo el cotxe amb ganes d’encarar el cap de setmana. Només em queden dues coses per fer, la primera és superar la caravana de la Ronda Litoral, i la segona trobar aparcament el més aprop de casa possible (gran repte si vius a barcelona ciutat). Finalment dons, ni una cosa ni l’altre. A meitat del trajecte, el conductor que anava darrera meu decideix trepitjar l’accelerador quan tothom apretava el freno i l’impacte acaba fent-me ballar el cap fins que torno a la realitat, el capó del seu cotxe s’ha instal·lat sota el meu para-xocs.

Ok nena, ja pots dir adéu al divendres tranquil, comença una nova aventura. Surt de la ronda com puguis i no el perdis de vista, perquè amb la memòria de peix que tens segur que d’aqui 30 segons ni te’n recordes de la matricula… el peu em tremola, sembla que estigui en un examen de conduir multiplicant els nervis per 10. I ara què? Parte? Si… parte…! aquell paper que vas veure un dia a la guantera, aquell amb el que vas dir… un dia ja m’ho llegire amb calma perquè no m’agafi desprevinguda, dons apa! ja ho tens… desprevinguda és poc. Com recoi s’omple tot això? Ara m’haig de posar a escriure? Jo el que vull és que algú m’abraci! Dons no… Tens a un tio al davant amb cara de “no t’ajudare ni t’entenc” que es posa a omplir el paperet casi com si no hi fossis i jo amb el boli a la mà llegint-me cada casella tres cops, amb ganes de dir-li a l’altre “Ei! anem a fer una cervesa i ho omplim tranquilament entre els dos?” Res de cervesa i res d’empatía, ja et pots centrar que aixó no va aixi. Omplo el paperet com puc i llestos. A tot aixó, el meu para-xocs ha acabat damunt del pneumàtic aixi que toca trucar a una grua i enviar el meu cotxe, (el cotxe que m’havia de portar al poble) al taller… yujuu… Ale, ara ja pots dir adéu a dissabte i a diumenge, volies anar amb moto? dons t’aguantes… què et sembla? divertit eh… si es que… bueno, tranquila, almenys no t’ha passat res, et trobes bé.

Bé? Si… divendres si, dissabte ja no i diumenge menys. Sumem-hi dons, un “latigazo cervical” i unes quantes contractures degudes al brusc impacte que fan que em maregi i perdi l’equilibri cada dos per tres… M’espera un dilluns de repos i aburriment…

Visca…!

(ja em perdonareu l’ironia… pero no és exactament el que esperava del cap de setmana)

Advertisements

One thought on “Un Divendres Accidentat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s